Fa temps vaig sentir una conversa que em va fer molta gràcia. Era intranscendent però, potser el fet que sembles un acudit, va fer que el record perdures fins ara.Una senyora li demanava a una nena d'uns 6 o 7 anys: que vols ser quan siguis gran? Jubilada, com la iaia. Sense voler fer valoracions profundes del perquè de la resposta, em vaig quedar amb les paraules d'un infant murri i del que havia de passar pel seu cap per fer una afirmació tant contundent. Suposo que veia que la iaia, a diferencia dels pares, no anava a treballar, no tenia horaris estrictes, segurament ja no pagava hipoteca,....i al cap del mes, poc o molt, cobrava. Te la seva lògica que un infant de curta edat tingui aquesta visió de la vida.
Aquesta anècdota fa mes o menys uns deu anys que la vaig viure. Estic completament segur que si la pregunta s'hages fet en el moment actual que vivim (la nena, que no és la d'en Rajoy, amb els seus 6 o 7 anys però ara, a l'any 2008, i no deu anys enrere) la resposta haguera estat completament diferent. Nena, maca, que vols ser de gran? Familiar d'un socialista (o d'ERC o d'ICV)
L'últim exemple d'una llarga llista, es la designació del nou president de la Diputació, Antoni Fogué, en substitució del recentment nomenat ministre de Treball i Immigració, en Celestino Corbacho. Curiosament Fogué es el marit de Manuela de Madre, actual vice-presidenta del PSC.
Vinga, afegim-ho a la llista: Maragall-Maragall, Nadal-Nadals, Montilla-Hernandez, Carod-Carod, Saura-Mallol, Baltasar-LlunaBaltasar,.....i moltíssims mes, fins hi tot a nivells de comarca del Bages.
Realment és una vergonya, és intolerable, repugnant. S'estan fotent de tots nosaltres davant dels nostres nassos. Quan temps mes haurem de tragar amb aquesta injustícia. Hem de fer alguna cosa per acabar amb aquesta aixecada de camisa i ho hem de fer ja.
