divendres, 2 de maig del 2008

Crònica d’una mort anunciada


No ens ha de sorprendre que Tèxtil Riba estigui vivint els seus darrers dies doncs la crisi industrial, i en concret la del tèxtil, ja fa molt de temps que s’oloren. Es aquesta ferum la que hauria d’haver portat, als governants del nostre municipi, a fer un replantejament de futur de les possibilitats i de la viabilitat del sector industrial a Sant Joan. Una ferum que darrerament s’ha intensificat amb l’amenaça de Pirelli de tocar el dos.

El fet de que la principal font de creació de llocs de treball vingui del sector privat no vol dir que l’administració n’hagi de viure al marge o, mes greu encara, que s’hi giri d’esquena. El nostre ajuntament i principalment l’àrea de promoció econòmica fa molts anys que no fa els deures. La seva feina, ja que en son professionals, és la de, per una banda, proporcionar la oferta necessària de terreny apte per la instal·lació d’activitats econòmiques i industrials, i, per un altre, anar a buscar qui ompli aquest espai. No s’ha fet ni una cosa ni l’altre i és evident que a Sant Joan cada dia que passa hi ha menys oferta laboral.

No cal ser gaire espavilat per saber que una bona gestió es aconseguir l’equilibri entre el creixement urbanístic, la prestació serveis i infraestructures, l’oferta de lleure, la garantia de seguretat i la potencialització de la ocupació. La realitat és que les coses no s’han fet com caldria, s’ha prioritzat el creixement del totxo (= €) i s’han oblidat de la resta. El resultat es que cada cop serem mes ciutat dormitori.