dimecres, 22 d’octubre de 2008

Hotel Hilton / Pinten bastos

A mitjans de juliol se’m va demanar, des de l’Ajuntament, l’article d’opinió de CiU per el proper Pregoner. Habitualment se’ns demana amb un termini de lliurament molt curt, es a dir, que ens donen molt pocs dies per fer-ho. Aquesta darrera ocasió no va ser cap excepció. Tenien previst treure la revista a primers de setembre, per tant vaig entendre l’urgència i a finals de juliol varem entregar el nostre escrit. Estem a mitjans llargs d’octubre i la publicació encara no ha sortit.
Crec que ens mereixem que aquest escrit es pugui llegir ja, per tant aquí el teniu. Potser hi ha algunes informacions desfasades en el temps, però en general es bastant actual.

Article d’opinió de CiU de Sant Joan previst pel Pregoner de setembre:

Pinten bastos

No descobrirem res si diem que la situació econòmica esta fotuda, no tant sols a nivell particular i municipal, sinó també pel que fa al país, al continent i, fins i tot, a nivell mundial.
Des de ja fa molts mesos podem llegir als diaris o escoltar als mitjans audiovisuals que hem entrat de ple en una espiral negativa, on les hipoteques pugen, s’agreuja la deslocalització d’empreses, creix l’atur, augmenten les situacions concursals, tanquen empreses dia si dia també, s’encareixen els productes bàsics, no parlem del gasoil, baixen les previsions de creixement…..el resultat d’això es que no hi ha, ni haurà fins no se quan, ni un “duro” a la caixa. Davant aquesta caòtica situació nomes ens queda una solució, estrènyer, encara una mica mes, el cinturó. Per cert, no cal que ho digui ni el diari ni la tele, estic segur que tots ens hi trobem i ho tastem tastant en primera persona.

Si fem una fotografia d’aquesta situació i la centrem en Sant Joan veurem que ens ha sortit desenfocada i en blanc i negre, ja que al nostre municipi també pinten bastos. Creixem, i mes que creixerem, en població però sense uns equipaments a l’alçada, sense els serveis que ens mereixem i sense l’oferta de llocs de treballs que necessitem.
Ara, mes que mai, es quan el nostre alcalde ha d’agafar la maleta i anar a buscar, allà on calgui, empreses o empresetes, per que s’emplacin al nostre municipi i donin feina a la gent del nostre poble. L’oferta que van fer a Pirelli que la mantinguin per qui sigui. Així li varem dir i li varem demanar en el darrer Ple de Juliol.

La situació preocupa i amoïna, però hi ha un fet que ens hauria d’enutjar, i molt. Saben quin es el cost del Centre Penitenciari dels Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada que properament començarà a rebre els primers reclusos? 105 milions d’euros (mes de disset mil milions de les antigues pessetes)!!!
No cal reobrir el debat de si aquesta instal·lació sabia de fer o no a Sant Joan, ni de si els terrenys de les Torres eren els mes adients, ni de les formes en que ens la van colar, ni de moltes altres coses, però el que si hem de fer es preguntar-nos com es possible que es destinin 105 milions d’euros a un equipament per 750 persones? Els prego que, a l’octubre, quan hi hagi jornada de portes obertes, hi vagin i puguin veure amb els seus propis ulls la magnitud i el luxe d’aquesta presó. Estic d’acord en que un presoner (persona privada de llibertat per un delicte que ha comès) ha de gaudir d’unes condicions de vida dignes i que l’objectiu de la reclusió es que, mitjançant les teràpies necessàries i després d’un període determinat, es pugui reenganxar a la societat . Això si, però el que no podem tolerar es que el pavelló poliesportiu, la piscina, les grans avingudes, els accessos,…que te aquesta presó siguin notablement millors als que tenim al nostre municipi per a una població de mes de deu mil habitants.

En el moment de que, i no tant sols a Sant Joan sinó arreu, no manqui cap plaça de llar d’infants, ni de residencia per la gent gran, de quan no faltin places escolars ni hi hagin cargoleres als patis de les escoles, de quan no haguem de perdre tot el dia per anar al metge o tinguem llistes d’espera eternes per una operació, o qualsevol altre necessitat bàsica que us pugueu o vulgueu imaginar, en aquell moment estaré d’acord amb el tipus de presó que han fet.

Grup municipal de CiU

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Qui avisa no es traïdor.


Però, en aquest cas, si que es barruer, maldestre i desafortunat.
Ell (o Ells o PSC-PSOE) ja ens havia avisat que si continuàvem amb les nostres actituds, que jo les entenc com el deure de l’oposició, es veurien obligats a donar pas a la branca mes radical de dins del PSC de Sant Joan. Fa pudor de xantatge, oi? Doncs tot el contrari, per respecte al nostre municipi i als nostres veïns, no ens hem deixat intimidar ni per les paraules ni les actituds del nostre alcalde. Continuem fent la nostra feina i, fins i tot, amb mes empenta i convenciment.
Mitjançant el seu “informatiu?” han descarregat tota la ira i rancúnia que tenien dins i potser pensen que han quedat descansats. Que no s’ho pensin, tot això se’ls girarà en contra. Temps al temps.
Si els autors, ideòlegs i redactors d’aquest darrer pamflet socialista son el present i el futur del PSC de Sant Joan, Déu ens agafi confessats, ho tenim mes negre encara. Pareu cinc minuts a reflexionar-hi.

Això pel que fa a les formes, un clar suspens. Referent al contingut en parlarem mes endavant.

M'ha costat prou....



Avui no em va bé, ja ho faré demà, deixem-ho per la propera setmana,....així ja han passat cinc mesos. No tinc perdó. Tampoc no tinc obligació, però si la consciència de que si montes un blog es per tenir-lo fresc i en moviment i no eixut o en coma. Per tant intentaré fer-lo ressuscitar d'aquest període de letargia. Arguments, sobre tot de temes locals, no me'n falten. Vinga nano, a treballar.

dilluns, 9 de juny de 2008

Ja fa un any?


Comentari que apareix a "l'altre pregoner" del mes de maig.

Si, sembla mentida però ja fa un any que tenim nou govern municipal, es a dir, que fa un any que varem encetar una nova legislatura. D’aquestes paraules inicials en voldria fer dues matisacions que son molt importants, primer que de nou govern res de res, son els mateixos. Però si fins al moment el matrimoni entre PSC i ICV era per amor ara es per conveniència, amb el corresponent intercanvi d’interessos i amb el resultant d’un clar perdedor, que sense cap mena de dubte es el nostre municipi i els seus habitants. Segon, també se’m fa estrany que ja hagi passat un quart d’aquesta legislatura, no ho dic pel temps, sinó per que no he vist cap millora substancial ni cap pas endavant, com a molt s’ha continuat, molt lentament, amb el que ja hi havia encetat de l’anterior legislatura. I encara diria mes, han fet com els crancs, han anat endarrere. Potser per dir-ho millor ens han “manllevat” una il·lusió col·lectiva. Se’n recorden de la piscina coberta? I que me’n diuen dels altres temes principals a Sant Joan: l’ampliació del CAP va mes de mig any tard, l’inauguració de l’ampliació de la residència ja porta quasi deu mesos de retard, això si, la presó aviat estarà a punt.

Ja han gastat un cartutx dels quatre que tenen sense haver fet diana i estic convençut que s’estan guardant tota la pólvora pel 2011, just abans de les properes eleccions.

Es ben cert que les persones amb el temps anem perdent facultats i els governants del nostre poble no en son una excepció. La que han perdut, o així m’ho sembla, es la facultat de voler entendre, o com a mínim la d’escoltar. Això va per la moció que varem presentar des de CiU demanant el canvi d’emplaçament de l’espai jove, actualment en construcció, i de la llar d’infants municipal ja que la seva situació incompleix una reglamentació sanitària sobre cementiris. Vostès segurament que m’entenen. Sinònims de canviar poder ser “modificar”, “substituir”, però mai “enderrocar”. Estic segur que m’han entès.